Pràctica Reflexiva i Coaching

22/11/2018

Coaching i pràctica reflexiva: ¿dos enfocaments complementaris?

Encara que amb objectius i procediments diferents, hi ha nombrosos vincles entre el coaching i la pràctica reflexiva en la mesura que tots dos ofereixen mirades i tècniques complementàries destinades a facilitar i enfortir l’aprenentatge a través de la reflexió sobre la pròpia experiència. En aquest breu article considerem alguns d’aquests vincles i intentem obrir un espai de diàleg al voltant d’un tema que encara no ha estat prou explorat.

Comencem per considerar dues definicions.

Segons van Nieuwerburgh (2012) el coaching és “una conversa un a un centrada en la millora de l’aprenentatge i el desenvolupament a través d’un augment de l’autoconsciència i del sentit de responsabilitat personal, en la qual el coach facilita l’aprenentatge autodirigit del coachee mitjançant preguntes, escolta activa i el desafiament apropiat d’idees i creences en un clima encoratjador i de comprensió “.

Per Barnett (1992), la pràctica reflexiva és un mitjà per estimular el desenvolupament de la capacitat d’observar-se i d’emprendre un diàleg crític amb si mateix i amb tot el que es pensa i es fa. És un procediment reflexiu en el qual ens interroguem sobre els nostres pensaments o accions.

Com podem observar, en ambdues definicions trobem mencions a l’increment de l’autoconsciència i l’aprenentatge a través de l’autoobservació, el diàleg, les preguntes i la reflexió sistemàtica. En aquest sentit, i encara que una de les finalitats del coaching és l’acció que porta a la consecució de metes de manera eficaç, aquesta acció va sempre lligada a un procés de reflexió (Whitmore, 1992; Grant, 2003). De fet, els que treballem en l’àmbit del coaching diem que un resultat essencial és l’aprenentatge. El que el coachee aprèn al llarg del procés l’ajuda a triar cada vegada millor i, en darrer terme, el fa més competent i reforça la seva capacitat de reactivar i utilitzar els recursos necessaris en contextos diferents. A més, no hi ha dubte que aquest cicle d’acció, reflexió i aprenentatge al llarg del temps és el que condueix a un canvi eficaç i sostingut. Les persones que participen en un procés de coaching actuen, reflexionen i aprenen, el que impulsa noves accions basades en l’experiència adquirida a través d’un cicle que es fa continu.

Aquesta relació entre acció i reflexió coincideix també amb algunes de les bases teòriques de la pràctica reflexiva, entre elles, el model de racionalitat tècnica de Schön (1991) i teories constructivistes com ara la de l’aprenentatge experiencial de Kolb. Kolb (1984) defineix l’aprenentatge com “el procés en el qual es crea el coneixement a través de la transformació de l’experiència” (pàg. 38), sent la reflexió una part explícita i fonamental en aquest procés. També trobem evidències de l’ús de la reflexió sistemàtica en la literatura relacionada amb la pràctica del coaching. Així, per exemple, Withworth et al. (1998) ens ofereixen un dels molts exemples d’aquesta convergència a l’afirmar que “La curiositat [del coach] permet al client explorar i descobrir, i obre una àmplia gamma de possibilitats que l’ajuden a ser més reflexiu. La curiositat convida al client a buscar les seves pròpies respostes. “(Pàg. 65).

Pot ser que, a primera vista, el coaching es consideri bàsicament com un procés enfocat a l’acció, però, com hem intentat mostrar i com és evident en la literatura més recent, la relació entre acció i reflexió està a la base del coaching. Per això, des de l’inici d’una relació de coaching, serà útil revisar la pràctica reflexiva del propi coachee. Algunes preguntes útils serien les següents:

  • Quan dediques temps a reflexionar sobre la teva pràctica professional?
  • Quant de temps dediques a això?
  • És un hàbit regular?
  • Reflexionar abans i després de dur a terme accions importants?
  • Com crees un entorn apropiat per a la reflexió?
    • Reflexiones millor en el teu despatx, fent una passejada o en un altre context?
    • Com evites les distraccions i interrupcions?
    • Com et centres en allò sobre el que vols reflexionar?
    • Quines tècniques fas servir per relaxar-te i deixar fluir creativament les teves idees?
  • Com registres teves reflexions?
  • Com les apliques?

Un dels beneficis de formular aquestes preguntes en les primeres converses de coaching és que des de l’inici posem èmfasi en la importància de la reflexió i creem l’expectativa que el coachee vindrà a les sessions amb part de la seva reflexió feta i llesta per a ser compartida . Incorporar la pràctica reflexiva en totes les sessions ajuda també a crear l’hàbit de reflexionar sistemàticament.

És clar que, des del punt de vista del coaching, entès com un procés enfocat al canvi a través de la definició de metes i plans d’acció que permetin donar els passos necessaris per assolir-les, la pràctica reflexiva és una eina fonamental. Des d’una altra perspectiva, creiem també que el coaching aporta a la pràctica reflexiva mecanismes per establir metes que possibilitin un canvi programat, progressiu i mantingut en el temps. Sabem, però, que encara són necessàries més experiències i investigacions que ajudin a definir clarament com combinar les dues tècniques en un mateix procés, i en part aquest és el desafiament que ens hem plantejat des de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva, un desafiament al que et convidem a participar aportant idees.

Dra. Andrea Giraldez-Hayes

Directora del Màster de Psicologia Positiva Aplicada i Psicologia del Coaching a la University of East London

Membre de l’Equip directiu de Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva

Referencies

Barnett, R. (1992). Improving Higher Education. Buckingham: Open University Press.
Kolb, D. A, (1984). Experiential Learning: experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs: Prentice-Hall.
Grant, A. M. (2003). The impact of life coaching on goal attainment, metacognition and mental health. Social Behaviour and Personality, 31, 3.
Schön, D. A. (1991) The Reflective Practitioner: How professionals think in action. Aldershot: Avebury.
van Nieuwerburgh, C. (2012). Coaching in education: Getting better results for students, educators, and parents. London: Karnac Books.
Whitmore, J. (1992). Coaching for Performance. GROWing human potential and purpose. The principles and practice of coaching and leadership. Londres: Nicholas Brealey Publishing. [Traducción al español, Whitmore, J. (2011), Coaching. El método para mejorar el rendimiento de las personas. México: Paidós].
Whitworth, L., Kimsey-House, H. and Sandahl, P. (1998). Co-Active Coaching. New Skills for Coaching People Toward Success in Work and Life. Palo Alto CA:

Enviar comentario / Enviar comentari