Reflexió i acció docent: Pràctica reflexiva en postgraus d’Educació

11/12/2018

Per Ana Ma. Mata

“Conèixer-nos a nosaltres mateixos ens permetrà reconèixer als altres, discriminar el que ens és propi, comprendre quins sentiments i pensaments posem en joc, així com reconèixer les creences que sustenten les nostres accions i decisions.”  –  (Anijovich i Capelleti, 2017)

L’interès mostrat per investigadors i docents en diversos espais geogràfics del planeta, sobre la proposta de formació i transformació de la pràctica docent des del paradigma de pràctica reflexiva, ha generat investigacions i experiències enriquidores compartides a través de diversos mitjans impresos i electrònics.

El comú denominador en els escrits presentats és una figura del docent intel·lectual reflexiu, que té com a trets identitaris la creativitat, innovació i flexibilitat de pensament entre d’altres, però que a més està pendent dels problemes socials de l’escola (…) que puguin dur a terme processos reflexius i investigadors des de i per a l’aula (…) i puguin transformar l’ensenyament per tal de millorar els processos educatius (Morales, 2014. p.13).

Un dels espais de formació on es pot consolidar aquest perfil docent que requereix el món globalitzat són els postgraus en educació, aquests tenen el compromís de convertir les seves aules en espais que propiciïn el pensament reflexiu, el saber pensar, el pensar sistèmic, que sosté els models i mètodes de pràctica reflexiva proposats pels investigadors (Domingo; 2013, 2014, 2017, Anijovich; 2017, Cerecero; 2017, 2018, Malpica; 2017).

A les aules de postgrau s’han de compartir les pràctiques d’estudiants i formadors, de manera que tots es nodreixin d’experiències de treball pròpies i dels iguals, en una comunitat de pràctica, de reflexió, d’aprenentatge, on es discuteixen les experiències i s’analitzen a la llum de la teoria, on es comparteix una visió de docència com “un espai travessat per molts factors i intencions (…) on mestres i alumnes aprenen formes de construir coneixement: saber i saber pensar, investigar i ensenyar a pensar la realitat” (Moran, 2012, p.27).

Les aules de postgrau han de ser un espai, on tant el formador com els estudiants tinguin un paper protagonista en el seu aprenentatge, on es potencialitzi la capacitat per dirigir-lo, per estructurar les experiències i construir teories pròpies en i sobre la pràctica (Korthaguen, 2010 ), on s’ensenya a pensar el propi pensament. Aquesta és, d’acord amb l’autor, només una dimensió d’anàlisi en el procés de formació de docents reflexius.

Ensenyar a pensar esdevé reflexió i autocrítica, cobren sentit cadascuna de les decisions i accions, es capitalitza l’experiència, sense menysprear la teoria, més aviat incorporant-la com a element fonamental del pensar sistematitzat, en un aprenentatge dialògic i permanent, amb plena consciència que “els homes no es fan en el silenci sinó en la paraula, en la feina, en l’acció, en la reflexió “(Freire, 2005, p.106).

És aquest paradigma de pràctica reflexiva el que l’any 2015 va motivar i guiar el camí de la transformació dels professors, investigadors i docents formadors que col·laboren en el Centro de Investigación para la Administración Educativa (CINADE), institució ubicada a San Luis Potosí, Mèxic, que oferta programes de mestratge i doctorat en el camp educatiu.

L’experiència obtinguda a través de la investigació que es va iniciar en aquest any i contínua a l’interior de la institució, de la qual s’han difós i divulgat resultats a través de la publicació de diversos articles i un llibre imprès el 2016, amb el títol “De la práctica docente tradicional a la construcción de una práctica reflexiva”, permet afirmar que el camí del canvi i millora educativa es troba dins d’aquest paradigma.

Com en tot camp de coneixement, s’ha de seguir investigant sobre això, innovant, aplicant, valorant els avenços i reflexionat a cada pas, sobre els resultats obtinguts, compartint amb la comunitat acadèmica interessada sempre en millorar el camp de l’educació.

Dra. Ana Ma. Mata Pérez
Professora investigadora de CINADE (San Luis Potosí, México)
Coordinadora del programa doctoral
Membre del COMIE (Consejo Mexicano de Investigación Educativa) i de RedMIIE (Red Mexicana de Investigadores de la Investigación Educativa) i de la Plataforma Internacional de Pràctica Reflexiva. 

Referències

Anijovich; R i Capelleti; G. (2017). Práctica reflexiva…hilos que conforman una trama. En: Domingo; A. i Anijovich; R. (2017). Práctica reflexiva: Escenarios y horizontes. Avances en el contexto internacional. Buenos Aires: AIQUE
Cerecero; I. (2018). Práctica reflexiva mediada. Del autoconocimiento a la resignificación conjunta de la práctica docente. Editorial Académica Española.
Domingo; A. (2013). Práctica reflexiva para docentes. De la reflexión ocasional a la reflexión metodológica. Alemania: PUBLICIA
Domingo; A. i Gómez V. (2014). La práctica reflexiva. Bases, modelos e instrumentos. Madrid, España: Narcea
Domingo; A. i Anijovich; R. (2017). Práctica reflexiva: Escenarios y horizontes. Avances en el contexto internacional. Buenos Aires: AIQUE
Freire; P. (2005). Pedagogía del oprimido. México: Siglo XXI
Korthaguen; F. (2010). La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. 68 (24,2), 83-101.
Morán; P. (2012). La evaluación cualitativa en los proyectos y prácticas del trabajo en el aula. México: IISUE
Morales; C. (2014). El pensamiento crítico en la teoría educativa contemporánea. Revista electrònica: Actualidades investigativas en educación.Vol.4, No.2, pp.1-23. Consultat a: http://www.redalyc.org/pdf/447/44731371022.pdf

Enviar comentario / Enviar comentari