Rigorosa investigació quantitativa realitzada a la Pontificia Universidad Católica de Chile que estudia la freqüència amb la qual els estudiants de Pedagogia realitzen pràctiques reflexives. Els resultats mostren que el factor més important per explicar la pràctica reflexiva es relaciona amb el supervisor.

Per a veure el document fes click aquí

Per Ana Ma. Mata

“Conèixer-nos a nosaltres mateixos ens permetrà reconèixer als altres, discriminar el que ens és propi, comprendre quins sentiments i pensaments posem en joc, així com reconèixer les creences que sustenten les nostres accions i decisions.”  –  (Anijovich i Capelleti, 2017)

L’interès mostrat per investigadors i docents en diversos espais geogràfics del planeta, sobre la proposta de formació i transformació de la pràctica docent des del paradigma de pràctica reflexiva, ha generat investigacions i experiències enriquidores compartides a través de diversos mitjans impresos i electrònics.

El comú denominador en els escrits presentats és una figura del docent intel·lectual reflexiu, que té com a trets identitaris la creativitat, innovació i flexibilitat de pensament entre d’altres, però que a més està pendent dels problemes socials de l’escola (…) que puguin dur a terme processos reflexius i investigadors des de i per a l’aula (…) i puguin transformar l’ensenyament per tal de millorar els processos educatius (Morales, 2014. p.13).

Un dels espais de formació on es pot consolidar aquest perfil docent que requereix el món globalitzat són els postgraus en educació, aquests tenen el compromís de convertir les seves aules en espais que propiciïn el pensament reflexiu, el saber pensar, el pensar sistèmic, que sosté els models i mètodes de pràctica reflexiva proposats pels investigadors (Domingo; 2013, 2014, 2017, Anijovich; 2017, Cerecero; 2017, 2018, Malpica; 2017).

A les aules de postgrau s’han de compartir les pràctiques d’estudiants i formadors, de manera que tots es nodreixin d’experiències de treball pròpies i dels iguals, en una comunitat de pràctica, de reflexió, d’aprenentatge, on es discuteixen les experiències i s’analitzen a la llum de la teoria, on es comparteix una visió de docència com “un espai travessat per molts factors i intencions (…) on mestres i alumnes aprenen formes de construir coneixement: saber i saber pensar, investigar i ensenyar a pensar la realitat” (Moran, 2012, p.27).

Les aules de postgrau han de ser un espai, on tant el formador com els estudiants tinguin un paper protagonista en el seu aprenentatge, on es potencialitzi la capacitat per dirigir-lo, per estructurar les experiències i construir teories pròpies en i sobre la pràctica (Korthaguen, 2010 ), on s’ensenya a pensar el propi pensament. Aquesta és, d’acord amb l’autor, només una dimensió d’anàlisi en el procés de formació de docents reflexius.

Ensenyar a pensar esdevé reflexió i autocrítica, cobren sentit cadascuna de les decisions i accions, es capitalitza l’experiència, sense menysprear la teoria, més aviat incorporant-la com a element fonamental del pensar sistematitzat, en un aprenentatge dialògic i permanent, amb plena consciència que “els homes no es fan en el silenci sinó en la paraula, en la feina, en l’acció, en la reflexió “(Freire, 2005, p.106).

És aquest paradigma de pràctica reflexiva el que l’any 2015 va motivar i guiar el camí de la transformació dels professors, investigadors i docents formadors que col·laboren en el Centro de Investigación para la Administración Educativa (CINADE), institució ubicada a San Luis Potosí, Mèxic, que oferta programes de mestratge i doctorat en el camp educatiu.

L’experiència obtinguda a través de la investigació que es va iniciar en aquest any i contínua a l’interior de la institució, de la qual s’han difós i divulgat resultats a través de la publicació de diversos articles i un llibre imprès el 2016, amb el títol “De la práctica docente tradicional a la construcción de una práctica reflexiva”, permet afirmar que el camí del canvi i millora educativa es troba dins d’aquest paradigma.

Com en tot camp de coneixement, s’ha de seguir investigant sobre això, innovant, aplicant, valorant els avenços i reflexionat a cada pas, sobre els resultats obtinguts, compartint amb la comunitat acadèmica interessada sempre en millorar el camp de l’educació.

Dra. Ana Ma. Mata Pérez
Professora investigadora de CINADE (San Luis Potosí, México)
Coordinadora del programa doctoral
Membre del COMIE (Consejo Mexicano de Investigación Educativa) i de RedMIIE (Red Mexicana de Investigadores de la Investigación Educativa) i de la Plataforma Internacional de Pràctica Reflexiva. 

Referències

Anijovich; R i Capelleti; G. (2017). Práctica reflexiva…hilos que conforman una trama. En: Domingo; A. i Anijovich; R. (2017). Práctica reflexiva: Escenarios y horizontes. Avances en el contexto internacional. Buenos Aires: AIQUE
Cerecero; I. (2018). Práctica reflexiva mediada. Del autoconocimiento a la resignificación conjunta de la práctica docente. Editorial Académica Española.
Domingo; A. (2013). Práctica reflexiva para docentes. De la reflexión ocasional a la reflexión metodológica. Alemania: PUBLICIA
Domingo; A. i Gómez V. (2014). La práctica reflexiva. Bases, modelos e instrumentos. Madrid, España: Narcea
Domingo; A. i Anijovich; R. (2017). Práctica reflexiva: Escenarios y horizontes. Avances en el contexto internacional. Buenos Aires: AIQUE
Freire; P. (2005). Pedagogía del oprimido. México: Siglo XXI
Korthaguen; F. (2010). La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. 68 (24,2), 83-101.
Morán; P. (2012). La evaluación cualitativa en los proyectos y prácticas del trabajo en el aula. México: IISUE
Morales; C. (2014). El pensamiento crítico en la teoría educativa contemporánea. Revista electrònica: Actualidades investigativas en educación.Vol.4, No.2, pp.1-23. Consultat a: http://www.redalyc.org/pdf/447/44731371022.pdf

El passat 26 i 27 de novembre 2018 es va celebrar a la Escuela de Pedagogía de la Universidad Panamericana de Ciudad de México, l’edició del 2018 de la Jornada Acadèmica de la RedMIIE, amb la participació de 35 investigadors educatius de nombrosos estats de la República Mexicana : Chiapas, Veracruz, San Luis Potosí, Puebla, Durango, Tamaulipas, Chihuahua, Guanajuato, Zacatecas, Jalisco, Querétaro, Estat de Mèxic i Ciutat de Mèxic.

La RedMIIE és la Red Mexicana de Investigación que agrupa investigadors reconeguts de Mèxic en l’àmbit educatiu i alguns dels seus integrants són part de la nostra Plataforma a Mèxic com la Dra. Ana Ma Mata, Dra. Claudia Ortega, Dra. Sara Galbán, etc.

Un dels moments més significatius de la jornada va ser la presentació del nostre llibre coeditat amb la Universidad de San Andrés (Buenos Aires, Argentina) Práctica reflexiva: escenarios y horizontes. Avances en el contexto internacional coordinat per Àngels Domingo i Rebeca Anijovich.

El contingut del llibre – publicat el setembre de 2017 per l’editorial Aique a Buenos Aires- va generar un alt interès entre els investigadors que van destacar el valor el seu contingut per oferir-los les últimes aportacions i investigacions sobre pràctica reflexiva de destacats experts de 7 països diferents. Van debatre sobre com aquesta obra resol un buit en la literatura actual d’aquest enfocament innovador de formació inicial i permanent de docents.

La presentació i debat va anar a càrrec de la Dra. Ana María Mata Pérez, professora investigadora del Centro de Investigación para la Administración Educativa (CINADE). El contingut de la publicacción va generar gran interès entre els investigadors participants. El llibre es distribuirà a Mèxic per demandes de les diferents universitats i centres de recerca educativa.

Agraïm a Ana Mª Mata i a la Escuela de Pedagogía aquesta iniciativa de difusió del llibre a la RedMIIE desitjant que sigui un suport a la tasca investigadora sobre en models innovadors de formació de professors a Mèxic.

Es pot accedir a la ressenya completa del llibre publicada a la nostra web prement aquest enllaç.