La innovació és quelcom desitjable en tots els àmbits, entre ells l’educació. No obstant això, des de fa temps la quantitat de propostes sembla que s’hagi multiplicat a un ritme tan vertiginós que difícilment hi ha moments i espais per a la reflexió.  Gamificacióflipped learningaprenentatge basat en projectesaprenentatge serveidesign thinkingaprenentatge cooperatiuaprenentatge basat en problemes o aprenentatge basat en el pensament són algunes de las metodologies que integren una llarga relació.

És possible i positiu intentar provar-les? I si ho fos, ¿això suposaria una veritable innovació? No estem canviant molt per no camviar res? No seria més útil aturar-nos a pensar en què i perquè veurem canviar, i després decidir com?

Andrea Giraldez ha entrevistat a l’Àngels Domingo  a EDUCACIÓN 3.0, portal lider en Innovació Educativa. Recomanem la seva lectura, Entrevista completa

 

 

Entrevistem a Trinidad Cerón, directora del Col·legi Rosario Moreno (de Màlaga, Espanya) i a altres membres del seu equip que ens parlen de les seves experiències en la implementació de la Pràctica Reflexiva en aquest centre educatiu.

El Col·legi Rosario Moreno és una institució malaguenya de referència que ha introduït amb èxit la Pràctica Reflexiva.

Investigació qualitativa publicada al 2017 de Luz Nelly Rivera Álvarez i José Luis Medina Moya sobre una mostra de 11 estudiants d’Infermeria de la Universitat de Barcelona que descriu com emergeixen els processos de pensament reflexiu en els estudiants davant de situacions clíniques en el seu pràcticum. La investigació ha estat publicada a la revista científica Investigación en Enfermería: Imagen y Desarrollo, vol. 19, núm. 1, enero-junio, 2017, pp. 17-31 Pontificia Universidad Javeriana Bogotá, Colombia. Accedir a l’article complet.

“Palabra Maestra”, la plataforma colombiana on line de discusió i de pensament de l’àmbit educatiu, que promou la fundació Compartir va entrevistar Àngels Domingo el proppassat mes de febrer.

Domingo, cofundadora i directora de la nostra Plataforma, va explicar quin és l’objectiu d’aquesta comunitat i de quina manera la pràctica reflexiva metodològica pot ajudar al desenvolupament docent.

 

 

Ser creatiu vol dir combinar els nostres coneixements amb la imaginació.

(Vicent Ryan Ruggiero, The Art of Thinking)

El pensament creatiu o pensament lateral és important perquè li dóna a l’ésser humà la capacitat de descobrir coneixements i idees noves (Edward De Bono, 1989). Diferents veus expertes afirmen que les escoles “maten” la creativitat i que la bloquegen quan tracten a tots els nens com a iguals quan en realitat són diferents. Un error pedagògic que sembla fàcil de comprendre però difícil de desarrelar en la pràctica educativa quotidiana.

El primer pas per obrir l’escola a la creativitat és entendre que els nens són diferents, que pensen diferent i, per tant, cal incentivar-los perquè facin coses originals, per exemple, lectures originals perquè quan llegeixin s’expressin en els seus propis termes, promoure la fluïdesa, plantejar-los situacions que els porten a donar no una resposta sinó dues, tres i més; un camí sinó tres, cinc, deu; cal enriquir el seu vocabulari; cal afavorir en ells actituds bàsiques com ara el risc.

Una conseqüència d’aquesta obertura a la creativitat dels alumnes i de les alumnes és que el rol i l’actitud del mestre canvien. Se situa el mestre en una zona d’incertesa professional perquè està exposat a la creativitat i immediatesa sorprenent dels seus alumnes ja que ha potenciat que flueixi la seva creativitat en aquests processos d’aprenentatge que viuen de forma personalitzada i significativa.

Factors socials potenciadors el pensament creatiu. Hi ha nombrosos factors socials que intervenen positivament en el pensament creatiu. Entre els factors socials que més ho afavoreixen es troben l’aprenentatge a través de l’error i de l’encert, la flexibilitat envers d’allò que és innovador, un ambient que fomenta l’intercanvi creatiu, on es valori allò intuïtiu, lúdic, imaginatiu i poètic. De manera esquemàtica aquests factors es presenten en aquesta figura.

Elements bloquejadors de la creativitat. En el pol oposat i com a factors que impedirien el desenvolupament de la creativitat, poden destacar-se els següents:

  • Excessiva disciplina formal
  • La rigidesa intel·lectual
  • El suport exclusiu al racional
  • La pressió que es genera per desqualificacions, ridícul o rebuig.

Centrant-se en l’àmbit acadèmic, J. Muñoz (1994: 24) assenyala com a factors negatius les pressions conformistes (fer les coses com sempre s’han fet o com les fa tothom); les actituds autoritàries a l’aula (coarten el procés de comunicació necessari per a qualsevol aprenentatge); actituds burletes inhibeixen la creativitat de la mateixa manera que el sentit del ridícul; la rigidesa d’un professor (per exemple, la seva manca de referència als sentiments, no ajuda a crear un ambient de participació i llibertat, completament necessaris per a la creativitat); l’excessiva exigència de la veritat pot provocar una retallada dels processos, tot deixant de banda la creativitat.

Si bé és cert que la nostra cultura acadèmica sempre s’ha decantat envers  la veritat, la racionalitat front la imaginació; la intolerància envers una actitud de joc en relació amb els contextos d’ensenyament-aprenentatge, és una cultura que frustra la creativitat. Per contra, un ambient creatiu incentiva la curiositat; fomenta l’autoavaluació i l’autoaprenentatge; busca un clima de llibertat, comunicació i afecte a l’aula; posposa judicis sobre les persones i les idees; promou la flexibilitat de pensament; motiva les preguntes i explora la dimensió holística de les diferents situacions. En la següent figura es mostra esquemàticament les conseqüències naturals que es produeixen en una aula en la qual s’estableix un ambient habitual de creativitat.

Podem concloure, doncs, que si volem afavorir la creativitat ens cal dissenyar activitats que potenciïn les experiències, la curiositat i l’interès dels alumnes i que incloguin un component lúdic-pedagògic on el joc, l’exploració dels llenguatges del nen i la intencionalitat de les accions del mestre estiguin sempre presents, tot aprofitant cada moment. Això ens mostra una aplicació pràctica per a l’aula: aquest tipus d’activitats resulten motivadores per als nens i per a les nenes perquè són diferents a les utilitzades en la rutina diària de l’escola. La creativitat es veurà estimulada i recolzada en la mesura que es facin possibles activitats i es crein espais que siguin reptadors i interessants per als nostres alumnes.

Dra. Àngels Domingo Roget
Cofundadora i directora
Docent, investigadora i consultora
@AngelsDomingo
adomingo@practicareflexiva.pro

Referències bibliogràfiques
De Bono, E. (1994) El pensament creatiu. El poder del pensament lateral per a la creació de noves idees. Barcelona: Paidós.
Muñoz, I. (1994). El pensament creatiu. Desenvolupament del programa “Xènius”. Barcelona: Octaedro.