Per Ana Ma. Mata

Aquest nou llibre publicat el setembre de 2017 a Buenos Aires està adreçat  a docents, formadors i investigadors que rebutjen  el model transmisiu  en els processos de formació docent. La obra ha estat coordinada per Dra. Àngels Domingo (Espanya) i Mag. Rebeca Anijovich (Buenos Aires), impulsores de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva que treballa en 52 països en metodologies formatives basades en la reflexió.

El llibre es proposa presentar l’estat actual de les produccions en diversos països sobre la formació professional inicial i continuada i per això reuneix investigadors de diversos països que ofereixen les seves experiències, reflexions i perspectives abordant el tema de la formació inicial i continuada des de el paradigma de la pràctica reflexiva.

Com tota configuració, es presenta una diversitat de temes, contextos, mirades i experiències. En l’inici del tercer mil·lenni, els estudis i investigacions se situen en el paradigma crític-reflexiu, i en el llibre s’indaga en recerca de noves perspectives que inspiren models formatius renovadors i transformadors sensibles als diferents estils docents.

Pensar en aquest llibre com part d’una producció compartida en dos sentits, compartida entre els qui es reuneixen per fer-lo i compartida amb els que s’acosten a la seva lectura, pot potenciar l’assoliment de canvis rellevants en els processos de formació professional, que es van allunyant de concepcions exclusivament tècniques i de dissenys fragmentats en la seva concepció.

En general, en aquesta obra, el lector trobarà des d’aspectes teòrics fins exercicis pràctics que li duran a aprofundir en el paradigma de la pràctica reflexiva. El llibre és font de consulta indispensable per formadors, docents en procés de formació, així com investigadors interessats en el tema. Una felicitació a tots els autors que amb la seva contribució propicien la transformació de la complexa tasca docent.

Accedir a la resenya completa de Ana Ma Mata, investigadora del CINADE pulsant aquest enllaç.

Referència bibliogràfica
Domingo A. y Anijovich R. (coord..) 2017 Práctica Reflexiva: Escenarios y horizontes. Avances en el contexto internacional. Buenos Aires: Aique.

Coautors:
Anijovich, Rebeca (Argentina)
Cappelletti, Graciela (Argentina)
Cerecero, Ingrid E.(Mèxic)
Domingo,  Àngels (Espamya)
Galbán, Sara E. (Mèxic)
Guevara, Jennifer (Argentina)
Peréz Abril, Maurico (Colòmbia)
Sánchez, Enrique (Espanya)

 

ISBN 978-987-06-0864-6
Format: paper
Páginas: 160 páginas
Link editorial Aique:http://www.aique.com.ar/libro/practica-reflexiva-escenarios-y-horizontes
Distribución y venta en Argentina: http://www.aique.com.ar/content/puntos-de-venta-y-distribucion

Estudi descriptiu-indagador  del 2011 d’un grup d’investigadors de la facultad de Psicologia de la Universitat de Buenos  Aires (Argentina). Es presenta una anàlisi qualitativa i quantitativa de resultats  obtinguts d’una mostra formada per 33 professors de Psicologia i titulats de Psicologia de la Universitat de Buenos Aires.  S’utilitza com instrument  un qüestionari sobre “Situacions Problema d’Intervenció de l’ Professor de Psicologia en Contextos Educatius “. La unitat d’anàlisi de l’estudi és els models mentals del Professorat de Psicologia sobre la intervenció sobre problemes situats en la pràctica docent i està conformada per quatre dimensions: a) problemes situats en contextos de la activitat docent, b) intervenció docent sobre problemes, c) eines utilitzades, i d) resultats i atribució de causes o raons de resultats.

Descarregar l’Estudi complet

Per Arthur Chiaravalli

El juliol del 2017 vam publicar al nostre blog “Ni jueces ni contables: hacia una evaluación transformadora”, de Mariana Morales. Com a desenvolupament d’aquest tema, publiquem ara la traducció de l’artícle “Teachers going gradeless”, en el que el professor Arthur Chiaravalli descriu el seu camí cap a un ensenyament sense qualificacions. Agraïm a l’autor la seva col·laboració amb la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva.

Després d’anys d’ensenyar utilitzant principis del “aprendizaje basados en estándares y calificación”, he realitzat dues troballes que han canviat radicalment la meva perspectiva sobre l’avaluació, la qualificació i els informes d’avaluació.

La meva primera troballa prové de Ruth Butler (1988, citada per Wiliam, 2011) i es refereix a la retroalimentació. Butler examina tres tipus de feedback: un feedback consistent només en una qualificació, un altre basat exclusivament en comentaris i un tercer tipus en el que s’ofereix feedback a través de qualificacions i comentaris. El seu estudi va demostrar que l’avaluació basada únicament en qualificacions produeix estudiants complaents o desmotivats depenent de com es faci. Les qualificacions amb comentaris eren igual d’ineficaces donat que els estudiants es centraven exclusivament en la puntuació, ignorant els comentaris. Sorprenentment, van ser els estudiants que únicament van rebre comentaris els que van millorar més.

La meva segona troballa procedeix de John Hattie (2012). La seva síntesis de 800 metaestudios va demostrar que l’autoavaluació de l’estudiant encapçalava la llista d’intervencions educatives amb un major efecte en escala. En ensenyar als estudiants a autoavaluar-se amb precisió, basant-se en criteris clars, els docents els capaciten perquè es converteixin en “aprenents que s’autoregulen” capaços de controlar, regular i guiar el seu propi aprenentatge. La raó per la que els estudiants mai no desenvolupen aquestes habilitats és perquè el nostre monopoli sobre l’avaluació, la retroalimentació i la qualificació els ha entrenat a adoptar una actitud de passivitat total en el procés d’aprenentatge.

En conèixer aquestes idees, em vaig adonar que les meves pràctiques d’avaluació estaven inundades por un excessiu èmfasis en les notes i pel meu domini total sobre el procés d’avaluació i qualificació. Aquest any, he cambiado mi enfoque: utilitzo únicament comentaris i dono feedback, sense posar una nota fins al final de cada trimestre. En aquests moment, dono als estudiants l’oportunitat d’avaluar el seu assoliment general amb l’ajuda de mis criterios descriptivos de calificación (adaptats de 15 Fixes for Broken Grades, de Ken O’Connor). Al final d’aquests procés, mantenen una entrevista personal amb mi, o completen una carta o video explicant la nota que creuen que es mereixen.

Ha estat tot un viatge. Al llarg del camí, m’he trobat amb molts guies savis i viatgers intrèpids, gent com Joy Kirr, Starr Sackstein, Aric Foster, Sarah J. Donovan, Peter Anderson, la profesora Jennifer Hurley, Jen Doucette i Aaron Blackwelder. Cada un d’aquests educadors ha desenvolupat el seu propi enfocament fomentant comunitats construïdes al voltant del creixement, la confiança i la reciprocitat.

Per donar suport a altres professionals en aquest mateix viatge, Aaron Blackwelder i jo mateix hem creat recentment a Facebook el grupo Teachers Going Gradeless. Amb aquest nom volem expressar la idea d’un espectre, un contínuum, un procés, un viatge.

Per a alguns de nosaltres, l’expressió gradeless significa qualificar menys, això és, limitar l’impacte de les notes en el context de les limitacions actuals. Alguns només estan tractant de fugir de pràctiques tòxiques d’avaluació i qualificació, com són les evaluaciones sin oportunidad de repetir o de reintentar, o posar ceros en una desproporcionada escala del 0 al 100.

Per a altres, gradeless significa sense notes, és a dir, evitar completament l’ efecto dañino y desmotivador de las calificaciones. Aquests docents tracten de posar el focus en l’aprenentatge, eliminant les qualificacions en favor del feedback i el creixement. Alguns inclús treballen en escuelas que han sustituido por completo los informes tradicionales per portafolis o avaluacions qualitatives. Aquesta darrera pràctica, la vaig experimentar a la University of Michigan’s Residential College durant els anys 90. (Si disposeu d’un parell d’hores, us en puc mostrar l’evidència!)

Basant-nos en les investigacions de Ruth Butler, Dylan Wiliam, John Hattie, Daniel Pink, Carol Dweck, Alfie Kohn, Linda McNeil, Linda Mabry, Maja Wilson i molts d’altres, som professors convençuts que l’ensenyament i l’aprenentatge poden millorar si qualifiquem menys.

Arthur Chiaravalli
Professor en la Haslett High School (Michigan, EEUU)

Cofundador del grup  Teachers Going Gradeless

Nota: En el nostre blog publicarem altres reflexions i desafiaments d’ aquest grup internacional de docents vers l’aprenentatge sense qualificacions.