Per Mariana Morales

Una mica per curiositat, per sort o potser perquè m’agrada explorar coses que em facin pensar, vaig trobar un bon dia d’aquesta primavera un article d’Arthur Chiaravalli en el que explicava amb entusiasme el seu camí professional cap a una classe sense qualificacions i convidava els lectors a unir-se al grup de Facebook Teachers going gradeless. La invitació va caure en el terreny adobat dels docents que, davant la tossuda realitat que les notes no serveixen per aprendre, van trobar en aquesta proposta una aventura professional interesant i digna d’explorar. El grup, en un mes, ja tenia més de dues mil persones i una activitat productiva intensa, convertint-se en una comunitat d’aprenentatge virtual en tota regla, amb docents dels cinc continents aportant les seves experiències, els seus dubtes i les seves il·lusions per eliminar les notes o, com a mínim, reduir-ne la quantitat. Per què fer tot això?

Des de fa anys estem confonent l’avaluació continuada amb l’examen continu. I en aquest doble rol en el que els professors de vegades som jutges i de vegades comptables, ens hem perdut en el laberint de les notes. Retornes un examen i els alumnes miren la nota, calculen que tot estigui ben sumat, ho comparen entre ells i ja està. S’ha acabat. Això produeix un efecte emocional conegut com ego feedback que consisteix en que la meitat dels alumnes decideixen que no són tan bons com els altres (per aprofundir-hi llegiu Jo Boaler de la Universitat de Stanford). On ha quedat l’aprenentatge? Per què no van parar atenció a les anotacions que el docent va escriure i a les que hi va dedicar tot el matí del dissabte?

La zona de confort d’un docent inclou rutines molt poc confortables, com puntuar exàmens. Aquesta pràctica és poc efectiva des del punt de vista de l’aprenentatge de l’alumne. Proveu a posar el mateix examen al mateix grup d’alumnes dos mesos més tard i comproveu el resultat. En canvi, una avaluació qualitativa en forma de pregunta, de suggeriment, de correcció d’un error o d’observació promou un aprenentatge més durador i profund. Aquest feedback pot procedir tant del docent como d’altres estudiants, amb la guia adequada. Està demostrat que qualificar amb una nota en realitat redueix el rendiment dels estudiants (veure Boaler, 2015 i Butler, 1998). En contraposició, l’avaluació qualitativa incrementa l’aprenentatge i la motivació en els estudiants. L’avaluació continuada hauria de centrar-se doncs en els aspectes qualitatius que són els que realment ajuden els alumnes a créixer en l’aprenentatge.

La insistència administrativa en les proves externes, inclús en l’elaboració de rànquings entre escoles, regions o països, encara remata més la feina: obtenim un percentatge, un lloc en el rànquing, però no sabem què fer per millorar-lo… i, cadascú al seu nivell (docent, escola, administració) va fent temptatives sobre allò que intueix que ha de fer per pujar en el rànquing…, però sempre hi haurà algú a la cua, perquè en això consisteix un rànquing. Antigament a les escoles es llegien les notes en veu alta i inclús s’asseia els infants en files d’acord amb els resultats… Aquesta pràctica nefasta és la que s’està portant a terme ara amb els resultats de les proves externes, amb l’argument de la transparència. No seria millor que la inspecció educativa entrés a les aules per veure com n’està d’actualitzada la pràctica docent i proposar millores, per exemple, en la formació i acompanyament del professorat? No ajudaria això molt més que un percentatge en una llista? I, de cara a les escoles: No seria millor deixar de dedicar temps a entrenar proves i centrar-se en els aprenentatges significatius dels alumnes?

La pretesa objectivitat de les qualificacions respecte als aprenentatges està sent qüestionada per evidències que indiquen que els docents no qualifiquen en base als aprenentatges assolits pels alumnes, sinó que hi intervenen moltes altres qüestions relatives a la subjectivitat del docent. Vegeu l’estudi de Brookhart, de la Universitat de Duquesne (2016). En aquest sentit, l’evidència recolza allò que tot docent sap que realment passa: es valoren els coneixements, però també l’actitud, l’esforç (o la seva absència), la participació, la presentació dels treballs, la puntualitat, etc. Qüestions que van molt més enllà dels estàndards d’aprenentatge avaluables.

Així doncs, hi ha motius suficients per pensar que les qualificacions a les escoles no estan ajudant a que els alumnes aprenguin millor. En canvi, l’avaluació qualitativa resulta molt més motivadora per a la majoria d’alumnes. Els ajuda a centrar-se en allò que han que millorar i els suggereix com fer-ho, més enllà del ja conegut “esforça’t més”.

Els propers mesos publicarem en aquest blog alguns articles destacats del moviment “Teachers going gradeless” que que convidaran a una reflexió crítica sobre la pràctica avaluativa i que poden obrir-nos horitzonts professionales per a la seva transformació.

Mariana Morales Lobo
Formadora, consultora i docent
Membre de l’Equip de suport de la Plataforma
@MarianaMorale19
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo
https://medium.com/@marianamoraleslobo/

 

Referències:

  • Brookhart, S. M., Guskey, T. R., Bowers, A. J., McMillan, J. H., Smith, J. K., Smith, L. F., Stevens, M.T., Welsh, M. E. (2016). A Century of Grading Research: Meaning and Value in the Most Common Educational Measure. Review of Educational Research, 86(4), 803-848. doi: 10.3102/0034654316672069 http://doi.org/10.3102/0034654316672069
  • Boaler, J. (2015). Mathematical Mindsets: Unleashing Students’ Potential through Creative Math, Inspiring Messages and Innovative Teaching: Jossey-­‐Bass: New York. Aquí puede consultar un resumen.
  • Butler, R. (1988). Enhancing and undermining intrinsic motivation: The effects of task-involving and ego-involving evaluation on interest and performance. British Journal of Educational Psychology, 58, 1-14.
  • Sanmartí, N. (2007) Evaluar para aprender. Graó.
  • Teachers going Gradeless. Grupo de FACEBOOK: https://www.facebook.com/groups/277181926058422/ y página web: https://teachersgoinggradeless.com/