Benvolguts amics i amigues,

Darrerament hem rebut demandes de nombroses  institucions educatives de Catalunya que es troben immerses en processos d’innovació pedagògica i que senten la necessitat d’aturar-se per tal de fer una reflexió sobre la innovació viscuda des de la perspectiva de la pràctica reflexiva.

És per això que s’ha decidit organitzar la jornada monogràfica Enfortir i consolidar la innovació educativa: eines i instruments de pràctica reflexiva. La finalitat és presentar models, eines i instruments de pràctica reflexiva que ajudin als docents i als responsables de les institucions a avaluar, enfortir i dinamitzar els projectes d’innovació en curs.

La jornada és d’un sol dia i se’n fan dues convocatòries a la ciutat de Barcelona: dia 6 de juliol i dia 6 de setembre de 2017. Semblen moments adients per a sistematitzar la reflexió i extreure’n decisions i encerts pels vostres projectes.

Les places són limitades, i ja és obert el termini d’inscripció. Si us cal alguna consulta, escrigueu, sisplau, a  info@practicareflexiva.pro.

Descarregar Programa i informació clicant aquest enllaç.

Us hi esperem!

Salutacions

L’equip impulsor

Per Esther Gallego

Hola a tots i totes,

Sóc l’Esther Gallego, mestra d’Educació Infantil i llicenciada en Pedagogia amb uns quants anys d’experiència en l’àmbit educatiu a Espanya ia l’estranger. Fa gairebé tres cursos vaig arribar al Col·legi Rosario Moreno de Màlaga on treballo, , un centre que aposta fortament per la formació contínua del professorat. D’aquesta manera en els últims anys s’han creat grups de treball per etapes educatives com a sistema de formació docent en el propi centre i amb els nostres col·legues.

Al principi d’aquest curs 2016/2017 el nostre assessor de formació permanent ens va proposar utilitzar en el grup de treball d’Educació Infantil la pràctica reflexiva basant-nos en el Mètode R5 (Domingo, 2013).

Durant mesos ens hem reunit setmanalment per treballar plegades  implementant aquest mètode. L’equip d’Educació Infantil el formem 12 mestres de diferents edats i anys d’experiència, nivells i estils, però amb una cosa en comú: la passió pels nostres alumnes i alumnes i per seguir formant-nos per millorar la nostra pràctica docent dia a dia.

He  estat convidada pels impulsors de  la Plataforma Internacional Práctica Reflexiva a presentar-vos un vídeo real i  compartir la nostra valoració i percepcions del procés tan formatiu que genera la pràctica reflexiva sistematitzada.

Us resumeixo el nostre balanç sobre la pràctica reflexiva col·lectiva: una experiència enriquidora i més que positiva amb la qual hem après molt i de forma més pràctica; ens sembla un excel·lent mitjà per la  formació permanent que transforma els equips docents en autèntiques comunitats d’aprenentatge.

Les pautes i estratègies que ens han guiat en aquest procés estan publicades a la secció d’experiències d’aquest web i disponibles per a tothom: Estratègies de Pràctica Reflexiva

Esther Gallego Rodríguez
Mestra d’Educació Infantil i Pedagoga
Coordinadora del grup de treball d’Educació Infantil
Col·legi Rosario Moreno de Màlaga, Espanya.

Per Mariana Morales Lobo

¿Com aconseguir  el treball en equip dels alumnes? Com podem connectar l’experiència de treball en equip del professorat amb la millora de la col·laboració entre els alumnes?

Amb freqüència els docents que comencen a canviar la organització social de l’aula i introdueixen activitats col·laboratives en les seves classes s’hi troben amb alumnes que rebutgen treballar amb d’altres i amb tota mena de conflictes en els grups de treball. Davant aquestes dificultats, alguns docents troben l’argument perfecte per tornar al punt de partida i mostrar així que la innovació simplement no funciona, recolzats per aquells que ni tan sols ho van intentar tot esperant els errors de la resta de companys per reafirmar finalment  allò de “ja ho deia jo”.

No obstant, els docents reflexius prefereixen plantejar-se preguntes i analitzar la distància entre allò que va passar dins l’aula i allò que ells pretenien que passés. El treball en equip i la col·laboració entre iguals no sempre és fàcil. Sabem treballar en equip els docents? Una estratègia que faig sovint amb equips de professors en formació contínua consisteix en analitzar primer com és el treball en equip dels mateixos docents, seguint aquesta seqüència:

  1. Cada docent recorda i descriu per escrit una destacada experiència personal de treball en equip. Aquesta experiència pot procedir de l’àmbit laboral, familiar, associatiu, etc. Quan el docent entronca amb les seves experiències personals grates està connectant allò que vol ensenyar (treballar en equip) amb una emoció positiva. En la seva experiència hi ha de ben segur experiències negatives de treball en equip mal resoltes que potser van acabar en resignació o frustració, però no son pas aquestes les que vol transmetre als seus alumnes. Por això és important concentrar l’atenció en la seva experiència personal positiva.
  2. En petits grups de 3 a 5 persones es comparteixen les experiències i s’analitza allò que les va fer reeixides. A l’hora de composar els grups és important que aquests siguin heterogenis pel que fa les edats, gènere, etapes educatives, etc. Compartir experiències entre docents contribueix a generar més confiança entre ells. Per aquest moment s’hi dediquen uns 8 o 10 minuts.
  3. Es fa una posada en comú de tot el grup sencer. En una pissarra s’escriu: “Ingredients per el treball en equip” i, a continuació, un portaveu de cada grup va dient, per torns, un element característic del treball en equip positiu. Es fan tantes rondes com sigui necessari. La “recepta” es pot escriure en forma de llista o de mapa mental, por exemple. Recentment, un grup de docents va compartir aquests ingredients per el treball en equip:
  • Es fa amb persones que aporten coses diferents.
  • Hi ha un producte final. Quan surt bé, motiva més.
  • La responsabilitat és compartida. S’ha de ser lleial amb les decisions que es prenen.
  • És requereix una planificació i una organització interna.
  • És necessari confiar en l’altre i dialogar. S’ha d’escoltar l’altre.

En una segona fase, demano als docents que contrastin la recepta que han escrit amb la seva  pròpia realitat: Quins són els nostres punts forts com a equip docent? En quins aspectes hauríem de millorar? És en aquest punt on he observat que els docents s’hi troben les dificultats més grans. Tanmateix, és precisament això el que acostumen a demanar que facin els seus alumnes quan els indiquen que realitzin una autoavaluació de l’equip o que resolguin un conflicte intern. Aleshores és obvi que els ingredients de la recepta no són fàcils d’aconseguir. És necessari, per començar, un temps conjunt de treball que parteixi de la confiança, centrat en plantejar i respondre qüestions interessants sobre com s’aprèn de manera efectiva. I això serveix tant per els docents com pels alumnes.

Enllaços:

Bibliografia:

  • López Hernández, A. (2007) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona, ed. Graó.

Mariana Morales Lobo
Consultora en l’àmbit de la educació.
Membre de l’equip de recolzament de la PIPR
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo