capturaFa pocs temps s’ha publicat el llibre Hacia una enseñanza reflexiva, de la Dra. Sara Galbán, membre de la nostra Plataforma a Mèxic, i docent i investigadora de la Universidad Panamericana de Mèxic. Galbán es va doctorar a la Universitat de Barcelona fa  uns anys amb una de les primeres investigacions doctorals sobre l’ensenyament reflexiu.

Tanmateix aquest llibre no és ni molt menys la seva investigació doctoral. Es tracta més aviat d’un llibre àgil i amè, dirigit a professors de qualsevol nivell educatiu, interessats en millorar la seva pràctica docent a partir de processos d’autobservació, autoanàlisi i autotransformació.

L’autora mostra en el llibre la reflexió sobre la pròpia pràctica docent, compartint amb el lector criteris per afavorir l’ensenyament reflexiu i algunes estratègies, guiades sota aquest enfocament, per promoure l’aprenentatge significatiu dels estudiants.  A través de la seva lectura, els docents coneixeran els principis de la pràctica reflexiva i – un cop realitzada l’anàlisi crítica del seu desenvolupament  professional –  aprendran  estratègies per aplicar-les a l’aula i millorar així la seva tasca  educativa.

L’autora ens introdueix en l’ensenyament reflexiu a través d’aquestes línies introductòries:

“Quan s’està davant de l’aula, és molt normal preguntar-se sobre com s’ha arribat a ser professor, doncs en moltes ocasions, això ho ha determinat l’atzar. Tanmateix, encara que ho haguem escollit conscientment o hagi arribat “per casualitat” és una realitat que pel simple fet d’estar davant d’un grup de persones ja es te una gran responsabilitat.

Però parlar de la responsabilitat del professor, és un tema bastant conegut, malgrat que malauradament no en tots els casos assumit, per això, en aquest llibre no parlarem sobre aquesta responsabilitat, sinó sobre el que significa convertir la professió docent no només en una forma de percebre honoraris, sinó en una forma de vida satisfactòria, en un mitjà de millora i aprenentatge continuat, que a més a més encarna la satisfacció d’ensenyar als altres coses desconegudes i obrir’ls-hi les portes del coneixement.

El ja de per sí apassionant camí de la professió docent, torna a revitalitzar-se quan es considera que el treball a l’aula és una matèria prima exquisida per reflexionar sobre com s’està desenvolupant la professió docent i això esdevé un mitjà per a l’optimització del procés d’ensenyament i aprenentatge, a través del perfeccionament de la tasca d’ensenyar i de la tasca d’aprendre.

Aquesta és la proposta que es presenta en aquest llibre, l’oportunitat per reflexionar sota els paràmetres de la pràctica i l’ensenyament reflexiu, sobre l’actuació docent amb l’objectiu de millorar-la i optimitzar-la.

Per assolir tots aquests propòsits, el llibre està dividit en tres capítols:

El primer capítol, titulat La pràctica docent reflexiva, és on s’aborda el tema de la reflexió i la pràctica reflexiva, a través dels estudis de Dewey i Schön, afavorint la pròpia reflexió sobre el quefer docent, a partir de la determinació de les fases, elements i moments de la pràctica reflexiva; per culminar amb el tema de la formació del docent reflexiu, considerant algunes estratègies formatives que actualment han pres gran rellevància.

En el segon capítol, titulat L’ensenyament reflexiu, es considera aquest ensenyament com una conseqüència natural de l’exercici de la pràctica reflexiva del professor, és a dir, si aquest habitualment reflexiona sobre el seu treball docent per millorar-lo i millorar-se, necessàriament buscarà ensenyar als seus alumnes a reflexionar sobre el contingut proposat, però també sobre el seu paper com a estudiant per guiar-los a millorar aquesta actuació. Aquesta anàlisis es realitza a través de tres figures: el professor reflexiu, l’estudiant reflexiu i la reflexió com a estratègia didàctica.

Després d’una aproximació teoricopràctica a l’ensenyament reflexiu, en el tercer capítol, Criteris i estratègies per a l’ensenyament reflexiu, s’estableixen una sèrie de criteris que serveixen com a reflexió i guia per a l’exercici de la pràctica reflexiva, a més a més de compartir amb altres professors algunes estratègies que tenen en compte els paràmetres de la reflexió i que han sigut aplicades a l’aula amb resultats molt enriquidors. Aquest últim capítol representa una oportunitat per reflexionar sobre els criteris i estratègies plantejades, amb l’objectiu de construir d’acord amb les circumstàncies personals i del context, estratègies reflexives adequades als diversos àmbits on es desenvolupa l’acció educativa.

Estic segura que per a molts lectors, el que planteja aquest llibre es pot veure com a una utopia o un somni, tanmateix, l’experiència personal i compartida m’indica que els que ens dediquem a l’àmbit educatiu, no podem deixar de creure que buscar la transformació de les persones a través de l’educació és un somni que es converteix en realitat a cada aula i a cada espai educatiu.”

Referència bibliogràfica

Sara Galbán Lozano (2016) .Hacia una Enseñanza Reflexiva. México: Ed.Trillas. Pàgines: 88
ISBN 978 607 17 2556 1

Experiència de Pràctica Reflexiva que aporta el nostre col·laborador Enrique Sánchez, professor de la universitat de Màlaga i assessor de formació permanent del professorat.

Es presenta una experiència del 2016 aplicada amb èxit en la formació inicial del professorat a través de l’assignatura del Pràcticum de la Universitat de Màlaga (Espanya). Els resultats obtinguts han estat molt encoratjadors i ens han portat a implementar-la també en accions de formació permanent d’Educació Infantil, Primària i Secundària. Més concretament, s’està aplicant en la modalitat de “Grups de Treball”, en el marc del Projecte d’Autoformació del Centre del Professorat de Màlaga de la Conselleria d’Educació de la la Junta d’Andalusia (Espanya).

La formalització d’aquesta experiència es posa a disposició dels qui vulguin utilitzar-la. Es pot imprimir i descarregar-se per utilitzar-se en el propi centre directament o adaptant-la al propi context docent. Descarregar guia d’aplicació.

 

anijovichLa Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva ha rebut aquests dies a Barcelona la visita de la Dra. Rebeca Anijovich de la universitat de Buenos Aires i de la Universitat de San Andrés de Buenos Aires que ha estat convidada a incorporar-se al Equip Impulsor que dirigeix la nostra Plataforma.

Anijovich és una destacada experta en Pràctica Reflexiva, capdavantera de la seva sistematització i formalització pràctica i que ha format part del nostre equip de col·laboradors actius. Actualment dirigeix i impulsa a Buenos Aires diverses investigacions de desenvolupament docent a partir de la pràctica reflexiva metodológica, clicar per saber més.

La reunió a Barcelona de Rebeca Anijovich amb la nostra directora, Àngels Domingo per a formalitzar la seva nova condició de membre de la direcció, ha permés també un intercanvi de les seves recents publicacions sobre Pràctica Reflexiva.

Donem la benvinguda a la Rebeca i li l’agraïm la seva provada implicació i compromís amb la nostre Plataforma.

quijote“Una oreneta no fa estiu”

Per Mariana Morales

Com formadora de professorat, sovint em pregunten què considero més important canviar en la pràctica docent. Potser alguns esperen que respongui quelcom relacionat amb el domini de les TIC, l’actualització pedagògica o la incorporació de alguna metodologia concreta com ara l’aprenentatge cooperatiu o el PBL. No obstant, per sobre de tot això, considero més important desenvolupar el treball en equip del professorat i fomentar la reflexió compartida sobre la pràctica docent.

En la nostra tradició educativa, el treball del docent té un fort component individual. El docent prepara les seves classes, tanca la porta de la seva aula per impartir-les, avalua la seva activitat en solitari i modifica allò que considera necessari. Aquest plantejament individualista de la professió docent té tendència a desaparèixer en el segle XXI, en el qual prima la col·laboració i el treball en equip entre professionals dels diferents àmbits. Avui dia, costa trobar alguna professió que es pugui desenvolupar, de manera eficaç, en solitari.

Veiem les repercussions que tindria un canvi en la cultura del treball de “cada mestre el seu llibret” al treball en equip, des de diferents perspectives: els estudiants, les famílies, els equips directius i els docents.

Els estudiants. Amb el treball coordinat per part dels docents, els estudiants percebrien una coherència en els mètodes que s’apliquen i en els criteris que es fan servir per a avaluar els aprenentatges. A més, el treball en equip del professorat implicaria una revisió permanent dels mètodes i avaluació, la qual cosa beneficiaria àmpliament als estudiants, que gaudirien de pedagogies actualitzades i d’acord amb allò que necessiten aprendre al segle XXI. Sovint a un mateix estudiant, en sessions seguides de classe, se’l sotmet a metodologies i sistemes de avaluació incoherents entre sí.

D’altra banda, cada dia són més els docents que s’animen a proposar treballs en grup als seus estudiants, fins i tot alguns s’atreveixen amb l’aprenentatge cooperatiu. És freqüent escoltar queixes sobre les poques habilitats dels estudiants per treballar en equip i sobre els conflictes que sorgeixen en los grups de treball. Fóra interessant – i coherent – començar a millorar el treball en equip dels docents que fan classe a un mateix grup d’estudiants. A partir de la reflexió i l’anàlisi compartit d’allò que ens passa a nosaltres mateixos, els docents, com membres d’un equip, trobarem algunes claus per millorar el treball en equip dels nostres alumnes: fomentar la confiança, descobrir els talents, tenir objectius clars, planificar i avaluar periòdicament les nostres actuacions, etc.

Les famílies. Les famílies necessiten confiar en el centre educatiu. El projecte del centre ha de ser assumit por tot el professorat. La preocupació de les famílies cada nou curs sobre “qui els hi tocarà enguany” és un símptoma de que encara hi ha molta feina a fer en un centre pel que fa al treball en equip del professorat. Quan existeix una bona coordinació entre docents i un projecte compartit, aquesta inquietud de les famílies simplement desapareix.

És necessària, a més, la coordinació entre docents per a l’atenció personalitzada dels estudiants. Això és particularment important en els casos d’atenció a necessitats especials: trastorns d’aprenentatge, altes capacitats, etc., així com en d’altres qüestions importants com ara al·lèrgies, situacions familiars delicades, qüestions culturals, lingüístiques, etc. Quan les famílies demanen una tutoria cada curs escolar (a vegades amb cada professor) per tal d’explicar al nou tutor la situació especial dels seus fills, queden coses per millorar en la coordinació del professorat.

Els equips directius. A més de esdevenir un model per la resta del centre pel que fa al seu funcionament com equip, els equips directius han de facilitar espais i temps als docents per tal que, respectant els seus convenis laborals, es puguin reunir de manera regular. A més, els equips directius poden facilitar el bon funcionament dels equips docents fent un seguiment de la planificació i avaluació del seu treball, escollint als coordinadors amb elevades habilitats de lideratge per a cada equip, facilitant la formació que necessiti cadascú i assegurant que el treball dels equips està alineat amb el projecte educatiu del centre.

Els docents. Els docents són els principals beneficiats del treball en equip realitzat per ells mateixos. Amb una bona organització, són incomptables les tasques que es poden estalviar. La reflexió compartida permetrà detectar bones pràctiques i ajudar a desaprendre altres obsoletes o ineficaces en el context actual.

Pel que fa a la innovació educativa, son freqüents els casos en que les innovacions i bones pràctiques s’acaben oblidant precisament perquè no s’han compartit amb el equip docent (tot i que a vegades es mostren en congressos i xarxes docents). La innovació, para que sigui sostenible, ha d’anar íntimament lligada a un procés de desenvolupament del treball en equip del professorat i del seu empoderament en tant que professionals de la educació. Citant Don Quixot: “Una oreneta no fa estiu” (i feia bé d’anar amb el Sancho Panza en les seves correries…).

Els docents disposen a més de tècniques i eines per al desenvolupament professional docent que s’adapten com un guant al treball en equip. Entre elles, son particularment útils:

  • L’observació entre iguals. Els docents poden mostrar les seves millors pràctiques a d’altres companys per aprendre els uns dels altres.
  • El portafolis docent realitzat en equip. Els docents reflexionen conjuntament sobre la seva pràctica docent i ho reflecteixen en una carpeta que es mostra a la resta d’equips del centre.

Enllaços

Bibliografia

  • López Hernández, A. (2007) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona, ed. Graó.
  • Pujolàs, P (2008) El aprendizaje cooperativo. Barcelona, ed. Graó.

Autora: Mariana Morales Lobo
Consultora en l’àmbit de la educació.
Col.laboradora de la Plataforma Pràctica Reflexiva
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo