Per Concha García

Han passat més de 15 anys des que van començar les estrenes de la trilogia cinematogràfica El senyor dels anells i, encara avui, les pantalles se segueixen omplint de criatures fictícies: Rohirrim, Dúnedain, Hobbits, Peredhil, Nans i Elfs i de llocs irreals: Eriadory, Bosc Vell, Cerca Alta, o Rivendel.

De la mateixa manera que a Rivendel, la nostra comunitat, el centre universitari Escuni [1] on es cursen els Graus d’Educació Infantil i Primària, està habitat també per criatures fantàstiques però humanes, amb il·lusions, decepcions, recursos, estils d’aprenentatge i emocions variades. Éssers diferents orientats per altres també diferents, que es preparen per exercir com a educadors en contextos poblats d’éssers també diferents. Una heterogeneïtat, a la vegada, fantàstica i enriquidora.

En aquest escenari de proeses emergeix la nostra preocupació com a professors universitaris: Com contribuir a millorar la formació dels nostres estudiants? Desprès de pràcticament 50 anys d’experiència formant futurs mestres i conscients que no inventem res de nou però sí rebutgem el que no dona fruit i mantenim el que sí funciona bé. Busquem la conjugació del que sí serveix amb l’obertura al canvi, a la creativitat, i a la innovació. En aquest panorama de canvi metodològic que hem iniciat, destaca una constant que omple els textos pedagògics i que considerem un bon mitjà per millorar la qualitat en la formació universitària en el nostre centre: la autonomia. Aquest tret específic ha quedat recollit en els documents normatius universitaris i s’ha expressat com a competència fonamental en els estudis de grau. Es tracta de fomentar la llei de sí mateix, és a dir de la llibertat de l’alumnat per actuar, per prendre decisions i per portar-les a la pràctica sense estar sota la comminació constant dels processos pulcrament dirigits.

Iniciem el procés d’aprenentatge autònom amb els estudiants de primer curs de Grau. Entre les mesures que plantegem, després d’un període de reflexió, hi apareix el fet de posar en pràctica diferents estratègies que milloren en els estudiants els processos cognitius superiors. En aquest sentit considerem que és fonamental:

  • Explicitar, en primer lloc, els objectius a assolir des dels plans d’estudi i compartir les seves representacions mentals.
  • Facilitar als estudiants eines que afavoreixin el disseny i la consecució del seu pla de treball, des de la seva consciencia i des de la gestió del seu propi aprenentatge –pràctica de regulació i autoregulació (Zimmerman [2], 2006). -,
  • Propiciar en ells, hàbits d’autoavaluació.

Aquesta interposició requereix afavorir allò que és manifest i reflexiu en detriment d’allò que és tàcit, en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Però això ha de ser desenvolupat tant en i des de l’activitat reflexiva de l’alumnat com del professorat.

Estem conscienciats que, igual que els hobbits o els elfs tenen els seus estils propis i les seves peculiaritats personals, els professors tenim el nostre propi estil docent, que ens situa de diferent manera davant la mateixa realitat educativa. Ara be, de vegades les realitats desborden les intencions, per això és convenient alinear-nos amb la metodologia, encara que per això haguem de sortir de la zona de confort, provocant-nos neguits justificats. Això ens obliga a ser els primers en experimentar els canvis en pròpia pell. Les actuacions dels professors debatudes i consensuades en les sessions de coordinació setmanals, contribueixen de diferent manera al diàleg crític. Es tracta de promoure la pràctica reflexiva docent necessària en primer lloc per ajudar a situar-nos i, en segon lloc, per promoure un aprenentatge, com explica Rué [3] (2009, p. 92) “millor i amb més sentit”. Malgrat que el procés de canvi s’ha iniciat amb els estudiants de primer curs, en aquests moments, ja s’estan planificant sessions que requereixen la mediació d’una pràctica reflexiva implicant a tot el professorat del centre.

Cada professor i cada professora, atenent al currículum formatiu, des del seu estil i amb el seu bagatge de recursos diferents, contribuïm a l’aprenentatge autònom de l’estudiant a partir dels seus propis processos metacognitius i d’autorregulació. Per això, aprofundim en diferents aspectes que conflueixen en l’autonomia des de la creació o cerca de materials o d’eines que ajuden en la sistematizació dels processos, com són formularis de registre, guions d’entrevista d’autorregulació de l’aprenentatge, o altres recursos similars. També treballem des de diferents enfocaments, contemplant mesures com: la reducció de la lliçó magistral, el replantejament de les tutories, la introducció de la teoria dels estils d’aprenentatge; el recolzament a la dimensió emocional, ajudant, així, a la regulació de les pròpies emocions; la introducció de recursos i experiències tecnològiques com la classe invertida – Flipped Classroom– , que facilita la individualització perquè es destina més temps a l’acompanyament de l’alumne a l’aula o altres espais del centre. Intentem també donar resposta a l’aprenentatge autònom, a partir de l’aprenentatge experiencial, donat que afavoreix considerablement l’autoconeixement evitant la pràctica estandarditzada en els processos formatius. Perquè aquestes pràctiques es consolidin hem optat per canviar l’organització temporal, trencant les graelles d’horaris tradicionals, i creant espais polivalents i oberts. Modificacions fonamentals per afavorir l’autonomia a l’estudiant universitari.

Totes aquestes pràctiques innovadores són exigències a la universitat actual perquè lluny de posseir un únic anell, que pot contribuir a la desconfiança i a la ignorància, hi tenim el tresor de la reflexió que busca la millor formació de tot l’alumnat. El que mai no s’ha de perdre, l’únic capaç de contribuir a l’educació, a la llibertat, a l’autonomia, a construir un millor present i un pròsper futur per a tothom. Així també ho va demostrar Sam, l’íntim amic de Frodo a la saga de El Senyor dels Anells. Sense ser el protagonista ni tan sols el personatge més intel·ligent, anticipa metes, assumeix riscos, manté l’orientació, persevera, actua i te èxit perquè aconsegueix vèncer les seves temptacions i controlar les seves passions, és a dir, el seu paper va ser fonamental per a la Comunitat de l’anell ja que realitza un perfecte exercici de reflexió, autoregulació i autonomia.

 

Mª Concepción García Diego
Doctora en Ciències de l’Educació
Professora i coordinadora de l’Àrea de Ciències de l’Educació
Centro Universitario de Magisterio ESCUNI, Madrid (España)

[1] ESCUNI és un centre universitari de formació de mestres i mestres, adscrit a la Universitat Complutense de Madrid (España).
[2] Zimmerman, B.J. y Moylan, A.R. (2009). Self-regulation: Where metacognition and motivation intersect. En D. J. Hacker, J. Dunlosky y A. C. Graesser (Eds.), Handbook of Metacognition in Education (pp. 299-315). New York: Routledge.
[3] Rué, J. (2009). El Aprendizaje Autónomo en Educación Superior. Madrid: Narcea.

Estudi de les característiques principals de la pràctica reflexiva i dels models de formació reflexiva per a la formació inicial del docent, en el seu període de pràctiques. L’estudi ha estat publicat en el 2015 per la revista REDU Vol. 13 (3), octubre-desembre 2015, 147-170 i els autors son els professors González, Barba i Rodríguez de la Universitat de Valladolid. Prémer per accedir a la publicació.