Sota aquest titular breu, però deliberadament provocador, s’hi  amaga un objectiu ambiciós i avui dia imprescindible en qualsevol programa educatiu, acompanyar l’alumnat en un procés de transició que li permeti entendre i aplicar alguns conceptes bàsics en la seva relació social mitjançant la xarxa.  És una qüestió transcendent, i ignorar-la pot implicar quelcom tan greu com formar analfabets digitals.

Sobre l’ús lúdic d’Internet, els joves i adolescents no necessiten cap ensenyament. Ho saben pràcticament tot i renoven els seus coneixements i preferències gairebé a diari. No obstant això, no saben res més que això i ignoren bona part de les capacitats de la xarxa per potenciar la seva  vida professional, allò que els serà fonamental per a sobreviure en un entorn molt canviant i en el què intervenen de manera decisiva conceptes sobre els quals mai han sentit a parlar. Sobre aquesta qüestió ja vaig escriure al maig de 2013: i la major part de reflexions segueixen vigents.

Aquesta formació tan necessària, afecta tant a estudiants com a docents, i professionals de qualsevol nivell i sector. Com passa sempre que es produeix un procés disruptiu, la societat, o si més no, bona part d’ella,  ha de posar els seus coneixements a zero en algunes qüestions i començar de nou. Difícil i fins i tot molest, però absolutament imprescindible.

Fa uns dies, vaig tenir ocasió de posar en pràctica aquestes idees a través de la meva participació com a convidat en l’assignatura Estratègies de Coneixement i Comunicació que cursen els/les alumnes de primer curs de l’Escola d’Enginyers de la Universitat de Navarra, a Sant Sebastià. Va ser una iniciativa de la titular de l’assignatura, la professora Arantza Albertos que desenvolupa un projecte d’innovació docent.

Per a mi, aquestes classes impartides en dos grups de 80 alumnes han resultat especialment interessants perquè són una ocasió de comprovar l’impacte de certs missatges davant una audiència poc habitual. Normalment intervinc en programes i cursos formatius dirigits a públic adult, però en aquesta ocasió es tractava de joves de 18/19 anys, que tot just són conscients de fins a quin punt hauran d’utilitzar la xarxa per donar a conèixer les seves capacitats i estudis.

Per això ha estat rellevant veure com rebien missatges i conceptes dels que mai havien sentit parlar i la forma en què acollien certes idees. El resultat, una atenció i un silenci notable durant una hora sencera, més temps del previst. Vaig exposar la importància de la presència digital, la reputació on-line, els processos de conversió que permeten transformar visites anònimes en clients i la importància del blog com a vehicle de difusió d’idees. Temes que són complexos, de digestió lenta i que precisen ser madurats al llarg del temps.

Vaig insistir en això comentant que el primer curs és el moment ideal per començar a treballar una reputació digital que serà imprescindible un cop finalitzas els estudis.

També, algunes reflexions van provocar somriures, i més d’una cara de preocupació, davant l’advertència que tot el que es publica a la xarxa, queda a la xarxa i que per això és convenient una revisió a fons del que cada persona ha compartit mitjançant diversos canals tenint molt en compte que en un futur molt proper això pot afectar la credibilitat professional

La conclusió: la gent jove ignora al que s’enfrontarà quan faci servir Internet per al seu creixement professional. Naveguen per la xarxa amb una innocència absoluta i desconeixen profundament alguns termes i processos clau per aconseguir reputació i notorietat.

Vaig llançar al vol determinades preguntes sobre temes que al meu entendre haurien de conèixer i en alguns moments el silenci va ser estrepitós. Però els dubtes posteriors i l’evident sensació que tenien alguns d’ells d’haver descobert alguna cosa que d’alguna manera se’ls havia amagat, confirma que hi ha greus errors d’adaptació dels programes educatius a la realitat social.

Per aquest motiu és elogiable la iniciativa de l’escola d’Enginyers Tecnun. Però és una excepció malgrat que hauria de ser la norma. Si no formem els joves, i com més aviat millor, amb ensenyaments bàsics sobre els processos disruptius aportats per Internet, estarem formant graduats que seran també analfabets digitals.

Odon Martí
Estratègia en xarxes i marketing on-line
www.odonmarti.com

La Universitat Internacional de Catalunya (Barcelona, ​​Espanya) ha organitzat en aquest darrers anys quatre jornades inter-facultatives dedicades a la sostenibilitat. Concretament en el curs 2012-13 va realitzar-se un taller anomenat “Què és i com podem reduir la nostra petjada ecològica?”. Voliem reflexionar, amb l’aportació d’experts de diferents branques de la ciència, sobre les dades disponibles obre l’estat del planeta i estudiar com contribuir a un desenvolupament humà integral de tots els ciutadans d’ara i del futur WorldWildlifeFund (WWF). Sobre la petjada ecològica s’afirma que si tothom consumís com la mitjana de l’Estat Espanyol, farien falta dos planetes i mig per mantenir-nos. És veritat? No estem cansats de tantes xifres mediambientals negatives? Què podem fer, com a professionals o futurs professionals per tenir una consciència més sostenible, que relacioni les nostres accions com a ciutadans amb la resta del planeta?

Els alumnes del grau d’Educació Primària reconeixien majoritàriament, que no tenien hàbits sostenibles i els semblava que no podien contribuir a resoldre els greus problemes ecològics. Què fer davant la falta de consciència ambiental dels futurs educadors? Se’ns plantejava el repte de dissenyar escenaris innovadors que permetessin treballar de forma pràctica i propera les diferents competències en sostenibilitat en l’entorn universitari.

Marc Teòric

Dewey explica que els elements essencials de l’aprenentatge són idèntics als elements essencials a la reflexió:

1. Una situació d’experiència

2. Un problema d’aquesta situació

3. Informació i observació de la situació

4. Indicació de solucions de les que sigui responsable l’aprenent

5. Oportunitat i ocasió de posar a prova les idees per descobrir la seva validesa

La reflexió ha de ser un mitjà que afavoreixi el procés d’ensenyament aprenentatge i la construcció d’un pensament crític i creatiu en el mestre i en l’alumne. Aprenem de la nostra experiència i reconstruïm el nostre coneixement personal: Metacognició.

La reflexió actua en el docent com una font de continu desenvolupament personal i professional i fomenta l’esperit investigador.

Schön és qui més ha treballat el concepte de reflexió en la formació de professionals, ell l’anomena “Investigadors del context pràctic” o “Reflexió en l’acció”. Diferencia tres processos dins del pensament pràctic:

1. Coneixement en l’acció

2. Reflexió en l’acció

3. Reflexionar sobre l’acció

Tenint en compte les diferents aportacions pensem el nostre propi esquema de pràctica reflexiva per aquesta dinàmica de grup.

Dibuix

Objectiu principal: Reflexionar sobre la nostra petjada ecològica.

Des principi del curs 2012-13 professors i estudiants vam proposar-nos col.laborar estudiant com reduir la nostra petjada ecològica al planeta. Per a això vam decidir organitzar un Workshop inter-facultatiu per investigar quins eren els cinc objectius principals que ens podien ajudar-nos en aquesta tasca. Per dur-ho a terme decidim utilitzar propostes de pràctica reflexiva i una dinàmica de grups que faciliti la participació de tots els alumnes.

Pensem que la millor tècnica de Dinàmica de Grups podria ser el Procés Incident, on els alumnes van decidint a poc a poc quina és la millor solució, primer amb una exposició breu de l’estat de la qüestió per part del professor, després una reflexió personal davant de un qüestionari que se’ls va facilitar i després discutint i consensuant amb els seus companys en grups de dos, de quatre i al final fent una posada en comú tots junts, tenint present que una decisió compartida és més enriquidora que una decisió personal.

Després de diferents activitats amb experts del tema que ens van fer reflexionar durant tot el matí, al migdia vam voler plantejar dues preguntes als nostres alumnes:

Quins són els objectius que em proposo aquest any per intentar reduir la petjada ecològica?

Quins són els cinc objectius principals que ens poden ajudar a reduir la nostra petjada ecològica?

Al final havíem d’aconseguir el consens i proposar els cinc objectius més significatius, i veure en quines coincidien i en quins no.

Per a això preparem una llista de 18 objectius a partir dels diferents treballs que havíem realitzat amb els estudiants a l’aula a partir d’una pregunta comuna: Com podem reduir la petjada ecològica? Aquests 18 objectius van ser:

El Taller es va dur a terme al Saló de Graus, un espai que permet la mobilitat de les cadires per a realitzar treballs en grup. Va fer-se una introducció sobre la petjada ecològica perquè participaven alumnes de diferents facultats, per als alumnes d’Educació el tema els era familiar, però era més desconegut per a la resta. Ja centrats en la temàtica es van llegir els 18 objectius explicant el significat que els volíem donar i els vam proposar si volien afegir algun altre objectiu que els semblés oportú. Van fer-se dues propostes que van afegirse:

19. Utilitzar les TIC de manera responsable.

20. Compartir material entre la societat.

A continuació es va explicar als estudiants de E.Primària i E.Infantil que tenien cent punts que havien de repartir entre els vint objectius proposats que segons ells ajudaven a reduir la petjada ecològica. Si pensaven que alguna de les propostes no era útil per aconseguir l’objectiu havien de posar un zero i si creien que algun era destacable podien posar-li entre 25 ó 30 punts però el total no podia superar els 100 punts. El full que es vam distribuir per treballar es el que presentem:

Insistim en la importància de realitzar una reflexió personal abans d’atorgar els punts.

Una vegada tenim els cent punts de la primera columna, teníem que posar-nos de dos en dos i contrastar les dues per veure les coincidències i els desacords i intentar arribar a un acord, exposant les nostres raons i consensuant la segona columna on tornem a tenir cent punts. Cal posar-nos d’acord amb els objectius que ens semblen més importants

Un cop arribat al consens entre tots dos, ens havíem col·locar de quatre en quatre per tornar a repetir l’exercici i intentar arribar a un acord a la columna que posa 4, tenint en compte que la nostra primera opció ja no compta, és a dir hem de defensar l’ opció consensuada entre els dos, són quatre persones però dues opcions. També havien de repartir 100 punts.

Un cop arribat a l’acord cada grup sortia a la pissarra i col·locava els punts en una gràfica idèntica que havíem copiat a la pissarra, després de participar tots els grups sumem els punts de cada objectiu per veure entre tots què havíem decidit. Aquests punts els col·loquem a la columna marcada com GG, gran grup.

El resultat va ser el següent:

El nostre objectiu era buscar els cinc objectius primordials per reduir la petjada ecològica i els cinc primers que vam decidir entre els 42 alumnes que van participar al Workshop van ser:

1. Mentalitzar que el tipus de consum de les persones té un efecte sobre la societat i el medi ambient.

2. Reciclar paper, vidre, plàstic i matèria orgànica

3. Realitzar els desplaçaments en transports públics

4. Utilitzar a casa energies renovables

5. Utilitzar tots els focus de llum de baix consum

Interessar-me per saber com es produeix la roba que compro i els aliments

Utilitzar filtres d’estalvi d’aigua a les aixetes i a les dutxes

Consumir aliments obtinguts de forma sostenible

L’objectiu 5 amb quatre empats de 55 punts cadascun

Conclusions

Amb un grup de 42 alumnes i amb una dinàmica de grup (Vidal, 2009) vam aconseguir col.lectivament , decidir quins eren els cinc objectius principals que podien ajudar-nos a reduir la petjada ecològica. Aquests cinc objectius els van treballar al llarg del curs i vam realitzar diferents investigacions com la família UICESTALVI[2]. També estem fent una investigació en el municipi d’Alella, població propera a Barcelona, en els tres centres de E.Secundària d’aquesta població per investigar quins són els hàbits i valors en sostenibilitat dels alumnes, professors/es i personal d’administració i serveis.

Tot això ens porta a unes reflexions finals:

– Què és la sostenibilitat?

– Qui explica la sostenibilitat?

– Sostenibilitat i solidaritat, estan relacionats?

– Sostenibilitat i ètica, estan relacionats?

– Volem un poble més sostenible?

– Quin és el meu petjada ecològica?

– Què puc fer jo?

Se’ns presenta una pregunta: Com deixarem el planeta a la generació futura?

Se’ns proposa un missatge: La sostenibilitat és un repte, no un caprici.

Dr. Salvador Vidal Raméntol

Facultat d’ Educació. UIC. Barcelona (España).Professor de Didàctica de les matemàtiques i dinàmiques de grup.

SiRSU[1], Grup de recerca

Col·laborador de Practicareflexiva.pro

svidal@uic.es

Referències bibliogràfiques

Albareda, S., Alférez, A.; Fernández, M.; Puig, J, Vidal, S. “Escenarios metodológicos para la implementación de competencias en sostenibilidad en la Universidad”. Universidad Europea de Madrid. I Encuentro Universitario de Sostenibilización Curricular ” Diseñando la Educación para una Sociedad Sostenible” UEM. Villaviciosa de Odón (Madrid) 17 y 18 Enero (2013).

Albareda, S., Alférez, A., Fernández, M., Puig, J. y Vidal, S. (2013) “Academic and social participation in sustainability and University Social Responsibility (SyRSU): Case Study” 6th International Barcelona Conference on Higher Education (GUNI). Barcelona, 13 al 15 de mayo (2013).

Albareda S., Alférez A., Casaldaliga P. and Puig J., Fernández M., Vidal S. (2013) “Methodology approaches to change consummer habits of students.” COPERNICUS Alliance/ UNU IAS (RCE) Side Event: Rio +20 Treaty on Higher Education: Engaging Communities of Learning in Change for Sustainability. Barcelona, UPC (2013)

Albareda, S.; Alférez, A.; Fernández, M.; Puig, J. y Vidal, S. (2013)Educación nutricional participativa como innovación docente en la formación de maestros del Grado de Educación Primaria”. III Congreso Internacional de Docencia Universitaria. Vigo, 20, 21 e 22 de junio (2013)

Albareda, S.; Alférez, A.; Fernández, M. y Puig, J.; Sostenibilidad y Responsabilidad Social Univesitaria (SyRSU) a través de La Participación Social Curricular: Estudio De Caso. II Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa Tarragona, 4 y 5 julio (2013)

Aguirre, R., C., & Paz, A. Pelekais, (2012). Responsabilidad social: Compromiso u obligación universitaria. Telos: Revista De Estudios Interdisciplinarios En Ciencias Sociales 14(1), 11-20. Retrieved from:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3903767 (consulta abril 2012)

Azcárate, P., A. N., & García, E. (2012). Aproximación al nivel de inclusión de la sostenibilidad en los curricula universitarios. Profesorado: Revista de curriculum y formación del profesorado, 16(2), 105-119.

Aznar, P. and Ull, M.A. (2009). La formación de competencias básicas para el desarrollo sostenible: el papel de la Universidad. Revista de Educación, número extraordinario 2009, 219-237.

Barrón, Á., Ferrer-Balas, D. & Navarrete Salvador, A. (2010). Sostenibilización curricular en las universidades españolas. ¿Ha llegado la hora de actuar? Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias-2010, 7 (Extra), 388-399.

Delors, J. (1996). Learning: The Treasure Within, Report to UNESCO of the International Commission on Education for the Twenty-first Century, UNESCO Publishing Press, Paris.

De Haan, G. (2010). The development of ESD-related competencies in supportive institutional frameworks. Springer Link. Internacional Review of Education 56:315-328.http://www.springerlink.com/content/ek411m104jwq7728.

De Kraker, J.; Lansu, A.;Vam Dam-Mieras, R. (2007). Competences and competence-bases learning for sustainable development, in: de Kraker, J. et al.(Eds), Crossing boundaries. Innovative learning for sustainable development in education.United Nations. University Press, 103-114.

Dewey, J.(1993). Democracy and Education. Macmillan: Londres

Economic and Social Council. United Nations Economic Commission for Europe Steering Committee on Education for Sustainable Development (2011). Report of the United Nations Economic Commission for Europe Steering Committee on Education for Sustainable Development on its sixth meeting. ECE/CEP/AC.13/2011/2.

EHEA. European Higher Education Area. European Commission. Concept of competence in EHEA http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-policy/doc/ects/guide_es.pdf

Fuertes, M., Vidal, S.. (2013): «La dinàmica de grupos para el trabajo cooperativo facilita la comunicación». Vivat Academia, UCM, 123, p. 1-12

Ministerio de Educación. Secretaría General de Universidades. (2011). La Responsabilidad Social de la Universidad y el Desarrollo Sostenible. España.

Mogensen, F. and Shnack, K. (2010). The action competence approach and the “new” discourses of education for sustainable development, competence and quality criteria. Environmental Education Research, 16(1), 59-74.

Rieckmann, M. (2011). Future-oriented higher education: Which key competencies should be fostered through university teaching and learning? Futures (2010), doi:10.1016/j.futures. 2011.09.005.

Sauvé, L. (2004). Perspectivascurriculares para la formación de formadores en educación ambiental. CENEAM. Retrieved from

http://www.marm.es/es/ceneam/articulos-de-opinion/090471228004e38f_tcm7-53066.pdf

Schön, D. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un Nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje de las profesiones. Paidós: Barcelona

UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) (2005), United Nations Decade of Education for Sustainable Development 2005-2014. International Implementation Scheme, UNESCO, Paris. Retrieved from http://unesdoc.unesco.org/images/0014/001486/148654e.pdf

Vidal, S. (2009): Estrategia para la enseñanza de las matemáticas en secundaria. Laertes: Barcelona.

Vidal, S. (2013): El dia del número, motivación de la matemática. Publicia: Saarbrücken (Alemania)

Wals, A., (2011) Learning Our Way to Sustainability. Journal of Education for Sustainable Development 5(2), 177–186.

Wiek, A. et al. (2011). Key competencies in sustainability: a reference framework for academic program development. Springer Link. Retrieved from http://www.springerlink.com/content/k0u2554k08050177/ (accessed November 2011).

Zhao, Y. (2010). Preparing Globally Competent Teachers: A New Imperative for Teacher Education. Journal of Teacher Education, 61,422.


[1] SiRSU. Sostenibilitat i Responsabilitat Social Universitària

[1] La família UICESTALVI és una família imaginària de quatre membres que vol quantificar l’estalvi que pot fer amb diferents mesures més sostenibles, com estalviar dutxant-se en lloc de banyar-se, o fent servir làmpades LED en lloc de bombetes de filament, etc.