El LAR és una experiència educativa reflexiva en tres sentits: en el sentit creatiu, ja que no aplica regles, sinó que aspira a descobrir-les; contextual, ja que pretén produir l’aprenentatge realment profund i durador en la interacció del subjecte amb l’entorn i amb els altres; i en el sentit projectiu, a causa que, mitjançant la formulació de plans –la majoria provisionals- és com s’avança enmig de la incertesa i el conflicte de valors involucrats en tot procés de disseny.

Al LAR l’exercici de projectes arquitectònics s’acompanya amb diferents tècniques educatives que ajuden els alumnes a aprendre a reconèixer i a apreciar les qualitats del disseny mentre dissenyen, a treure profit del treball col·laboratiu i de l’individual i a descobrir les oportunitats camuflades darrere dels problemes mal definits. El treball en equip, les sessions crítiques d’avaluació formadora, els seminaris d’investigació, els casos d’estudi, les tutories individuals i en grup, les lliçons expositives estratègiques i l’ús col·laboratiu de les TIC conformen la bastida educativa per a aquest aprenentatge.

El LAR ofereix a l’alumne un model d’actuació des de múltiples perspectives: reivindica la reflexivitat visualista; ofereix un protocol d’abordatge del projecte; manté una referència constant als antecedents teoricopràctics de la disciplina des del punt de vista de la pràctica del projecte i emfatitza la capacitat d’aprenentatge sobre qualsevol altre valor

Al LAR el dibuix és l’acció a través de la qual s’estableixen els criteris essencials del disseny i no una mera representació. El dibuix permet avaluar cada estadi del desenvolupament del projecte i reconduir la pràctica indagatòria que el caracteritza. L’aprenentatge al LAR reinterpreta el context en termes arquitectònics, considera reflexivament les preexistències i introdueix, per aquesta via, la ciutat, l’espai públic i el paisatge com a part activa de l’exercici de projectes arquitectònics.

Dades acadèmiques

  • Desenvolupament de docents reflexius: Noves tendències en la formació permanent del professorat en educació superior
  • Àmbit: Innovació educació superior, Model docent, Aprenentatge reflexiu
  • Ciutat, País: Ciutat de Panamà, Panamà
  • Data i durada: 14-I-2012, 4 hores

Context: Taller realitzat a la Universitat de Panamà, destinat al professorat de la Facultat de Ciències de la l’Educació en el pla d’innovació i millora qualitativa del model docent en l’Educació Superior de Panamà i la conseqüent contribució a la qualitat de l’educació del país.

El taller va realitzar-se a la seu de la Facultat d’Educació del CRUSAM (Centre Regional Universitario San Miguelito de la Universitat de Panamà), a Ciutat de Panamà.

Direcció del taller: Dra. Àngels Domingo i Dra. M. Victòria Gómez

Participants: 50 professors de la universitat

Resum:

Dins del pla d’innovació i millora qualitativa del model docent en l’Educació Superior es van presentar models de formació basats en l’aprenentatge reflexiu i en el nou perfil docent que reclama aquesta millora. Es va partir de les competències relacionades amb la pràctica docent i els coneixements teòrics dels professors per tal de promoure la reflexió dels participants sobre la seva praxi docent i la possibilitat d’innovar-la. En el taller es van utilitzar metodologies reflexives emergents per tal de guiar el professorat cap al nou aprenentatge.

Objectius del taller:

  • Mostrar la viabilitat i efectivitat d’un canvi de paradigma formatiu.
  • Induir, a partir de la pràctica, la innovació en el model docent.
  • Experimentar de manera pràctica i aplicada un nou rol de professor universitari.
  • Incentivar la motivació necessària per a innovar el model docent.
  • Donar a conèixer els recursos disponibles en la xarxa professional Practicareflexiva.pro

Contingut:

  • Competències docents en l’Educació Superior
  • Nous enfocaments de l’Educació Superior
  • Criteris per a la construcció de nous models de qualitat a partir de les aportacions realitzades.
  • Elements bàsics de la pràctica reflexiva i indicadors de qualitat.

Metodologia:

A partir de l’estudi de diferents casos reals, mitjançant en primer lloc l’estudi personal i després el treball en petits grups, s’intenta desvetllar les competències docents així com els nous rols que aquestes comporten. Partint d’aquesta activitat i seguint un procés inductiu els professors participants visualitzen i experimenten les competències docents i que la innovació i la millora qualitativa del model docent són possibles.

Universidad de Panamá.

  • Ciutat i país: Màlaga, Espanya
    Personal formador: Laura Farró
    Institució: Centre de Professorat de Màlaga
  • Context: El projecte es desenvolupa en el marc d’una acció formativa per als caps del nou Departament de Formació, Avaluació i Innovació (FEI), que s’ha creat als instituts de secundària per coordinar i avaluar la formació dins de cada centre.
  • Participants: 30 caps del Departament de FEI
  • Durada: De gener a maig del 2012. Dos tallers de 6 hores de durada i un acompanyament virtual per orientar la dinamització dels diferents equips.

Objectiu: Abordar, des de l’enfocament de la pràctica reflexiva, la coordinació i dinamització d’equips docents amb l’objectiu últim d’introduir la innovació educativa de manera sistematitzada dins de la cultura de centre i potenciar, així, el concepte de “l’escola que aprèn”.

Els objectius específics de partida són:

  • Reflexionar sobre les competències que ha de tenir la persona coordinadora del departament: coordinar versus dinamitzar.
  • Investigar i treballar les competències de dinamització utilitzant els metodologies de la pràctica reflexiva.
  • Investigar i reflexionar sobre les competències comunicatives que afavoreixen la creació de comunitats de pràctica i la construcció conjunta de coneixement.
  • Aprofundir en les habilitats interpersonals que generen un bon estil docent i faciliten l’orientació i la dinamització dels equips docents.

Metodologia: Es treballa en la modalitat de taller des d’una metodologia reflexiva i col·laboradora d’acord amb els principis estratègics que es pretén mostrar: aprenem fent. Per això s’incita el grup a dur a terme un breu cicle reflexiu complet, individual, amb l’ajuda del portafolis com a instrument d’aprenentatge i avaluació:

  • Fase d’autoanàlisi de la pròpia activitat de coordinació (creences i inquietuds).
  • Fase de contrast per a l’ apropiació de les metodologies reflexives per a la dinamització dels equips docents i el mateix departament de FEI.
  • Fase de reestructuració de la pròpia actuació i les pròpies creences al voltant de la funció dinamitzadora.
  • Fase d’actuació per a la planificació d’un pla d’acció amb la implementació dels aprenentatges experimentats durant la formació.

Valoració

Les activitats d’avaluació estan relacionades amb el tancament del portafolis final. En aquesta fase del procés, cada persona participant revisa els seus aprenentatges i formula les necessitats de redescripció de la seva pròpia pràctica. A partir d’aquest punt, s’observen fàcilment els aprenentatges que han incorporat, així com les inquietuds i necessitats de nous aprenentatges.

Aquesta activitat avaluadora contenia, també, una valoració de les sessions. Els dos tallers impartits van ser molt ben valorats pels assistents, tant per les metodologies de dinamització de centres que havien après, com per l’orientació que els havia proporcionat de les seves tasques i de les habilitats que havien d’anar desenvolupant. El curs els va proporcionar, segons la seva afirmació, un mapa d’orientació clar sobre les tasques i funcions del seu nou departament, així com les eines metodològiques i comunicatives per a la dinamització de la innovació pedagògica del centre.

Resum: A partir d’un procés de reflexió-acció sistemàtic s’acompanya els coordinadors del departament de FEI a través d’un cicle complet de millora professional. Aquest procés es basa en un model de formació que va de l’experiència a la teorització (E-T). Els aprenentatges es fan significatius i alhora promouen la gestació d’una futura comunitat de pràctiques.

Paraules clau: Coordinació – dinamització, equips docents, pràctica reflexiva, competències comunicatives, cicles millora professional, reflexió-acció.

FEI.Málaga.2012

  • Metodologies formatives per al desenvolupament de docents reflexius
  • Àmbit: Professionalització docent, Aprenentatge reflexiu
  • Context: Taller realitzat en el marc del III Congrés Internacional de Noves Tendències en la Formació Permanent del Professorat, organitzat per l’ICE de la Universitat de Barcelona i el grup de recerca i innovació docent Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP) de la mateixa Universitat, amb la col·laboració del govern de l’Estat de Coahuila a través de la Secretaria d’Educació i Cultura i l’Institut Estatal de Desenvolupament Docent i Investigació Educativa (IDDIE). http://www.ub.edu/congresice/castellano/talleres.html
  • Dades: Setembre 2011, seu de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, Barcelona (Espanya)
  • Participants: 45 de diferents països
  • Direcció del taller: Dra. Àngels Domingo, Dra. M.Victòria Gómez, Catedràtic Joan Badia

Resum: Dins de l’àmbit de la formació inicial i contínua del professorat, la característica del moment actual és la cerca de nous models, tots amb un objectiu comú: el desenvolupament de les competències relacionades amb la pràctica docent, i partint de metodologies fonamentades en l’equilibri entre el treball amb representacions, teories implícites, pràctica dins l’aula i coneixements teòrics. Els models de la formació basats en l’aprenentatge reflexiu optimitzen el desenvolupament de la competència reflexiva i del pensament crític com a competència bàsica que ajuda el docent en el seu aprenentatge al llarg de la seva vida professional.

En aquest taller es tracten de forma pràctica les bases epistemològiques dels models d’intervenció formativa basats en la pràctica reflexiva, així com les diferents formes que aquests poden adoptar.

Objectius del taller:

  • Mostrar la viabilitat i efectivitat d’un canvi de paradigma formatiu.
  • Experimentar de manera pràctica i aplicada un model metodològic de la pràctica reflexiva.
  • Induir, a partir de la pràctica, las bases epistemològiques de la pràctica reflexiva.
  • Conèixer models experimentats per al desenvolupament de la reflexivitat docent.
  • Donar a conèixer els recursos disponibles en la xarxa professional Practicareflexiva.pro.
  • Incentivar la motivació necessària per a emprendre projectes formatius innovadors.

Contingut:

  • Bases epistemològiques de la pràctica reflexiva
  • Elements bàsics de la pràctica reflexiva i indicadors de qualitat
  • Criteris per a l’adaptació dels models reflexius a nous contextos i persones
  • Criteris per a la construcció de nous models de qualitat a partir de les adaptacions pertinents
  • Criteris de treball de la xarxa practicareflexiva.com

Metodologia: S’aplica un cas d’estudi per construir conjuntament les bases epistemològiques dels models de formació fonamentats en la pràctica reflexiva mitjançant la interpretació i desenvolupament del cas. Partint d’aquesta activitat i seguint un procés inductiu, els participants visualitzen i experimenten la pràctica reflexiva com a metodologia de desenvolupament professional i institucional. Desarrollo docentes reflexivos.